Una de les coses que més il·lusió ens fa sempre és organitzar una activitat que transcendeixi els món dels jocs, exigeixi un esforç intel·lectual i explori les possibilitats que tenen els jocs a més a més de contribuir a la seva divulgació. . Enguany volem explorar els nexes entre la docència i els jocs i per això hem una xerrada taller amb persones amb experiència docent que fan servir els jocs en la seva activitat professional.
Aquesta activitat no està adreçada a jugadors només, si no a que el món de l’educació i el món dels jocs es descobreixin uns als altres.
Conèixer experiències reals i en primera persona sobre l’aplicació dels jocs a l’aula, aquesta és la idea de l’activitat que volem oferir-vos el proper 10 de juny durant les nostres jornades. A partir de les iniciatives de Jan Gonzalo (@jangonzalo1), professor de comunicació en la Universitat Rovira i Virgili, i d’Albert Parrilla (@aparrrillaq) i Maria Sabiote (@focdencenalls), professors d'ESO, a les seves pròpies classes, podrem reflexionar i trobar inspiració sobre el món de la gamificació i l’aprenentatge basat en jocs a l’educació.
En un moment en que està obert el debat sobre com hauria de ser el sistema educatiu del futur, la gamificació i l’aprenentatge mitjançant els jocs estan guanyant cada vegada més espai com a noves formes per millorar els processos d’aprenentatge mitjançant velles eines: el jugar i els jocs. A aquestes tècniques també podem afegir altres molt similars com els persasive games o els serious games. Malgrat que els plantejaments teòrics i pràctics són diferents, totes tenen com a base aprofitar els jocs i els seus principis bàsics per incidir en l’ensenyament.
La gamificació no es va desenvolupar inicialment en el món de l’educació. Es planteja com la utilització dels principis del joc en qualsevol entorn no lúdic, com per exemple el món laboral, la salut, la publicitat, entre d’altres, per aconseguir objectius molt diversos com canviar actituds, fidelitzar, generar cohesió, identificar perfils, motivar.... Això li ha generat no poques crítiques degut a que els seus objectius tendeixen a estar vinculats als del món empresarial. En canvi, l’aprenentatge basat en jocs és una metodologia didàctica que utilitza jocs educatius (principalment digitals) com recursos a l’aula per millorar els processos d’aprenentatge. La seva idea és aprofitar els jocs, ja siguin dissenyats específicament o ja creats, com a eines per l’aprenentatge.
Malgrat aquestes diferències, és en l’educació reglada on totes aquestes tendències estan trobant un punt de connexió que els hi està permetent crear diferents experiències útils per comprovar la funcionalitat del joc i els jocs en l’educació. No estem parlant únicament d’aplicar els famosos “points, badges and leaderboards”, de banalitzar i fer divertits els processos d’aprenentatge o de posar als alumnes simplement a jugar, sinó d’aprofundir en el coneixement de les oportunitats que ens ofereixen els elements bàsics que integren el joc (repte, prendre decisions significatives, ser el protagonista…) per millorar la motivació, la implicació, l’assimilació de continguts, i treballar valors i competències com la interacció, l’autoaprenentatge, l’empatia i el treball en equip.
Més enllà dels noms específics, la literatura experta reconeix el potencial dels jocs com eina per l’aprenentatge, sobretot per la connexió que existeix entre l’experiència lúdica i el context informal, amb l’adquisició de coneixements i el desenvolupament d’habilitats. Els jocs permeten trencar amb la transmissió tradicional de coneixements fent que els participants intervinguin de forma directa i immersiva en la construcció de coneixement, fomentant la iniciativa personal amb la presa de decisions i interactuant amb altres jugadors. Els seus principals avantatges serien, per exemple, el seu potencial motivador, la capacitat de generar un aprenentatge actiu, el desenvolupament d’habilitats personals i emocionals (superació de reptes, autoconfiança...), la potenciació de la interacció, la sociabilitat i l’esperit de col·laboració, el desenvolupament de l’aprenentatge per competències i que situen als participants en el centre del procés.
Un altre aspecte interessant és que en un món que tendeix al digital, les iniciatives que vinculen joc i aprenentatge cada vegada estan fent servir més els jocs analògics. Els jocs de taula (ja siguin de tauler, de cartes o de rol) permeten generar un espai d’interacció directa entre els participants que millora els processos no solament d’aprenentatge, sinó també de socialització i comunicació directa. En aquest sentit ens podem aprofitar del creixement exponencial que han sofert els jocs de taula de tot tipus, tant en temàtiques, com en formats, mecàniques o dinàmiques. Els jocs que ja existeixen ens ofereixen un banc de proves privilegiat per conèixer quins elements composen el fet de jugar, però també de possibles aplicacions per les aules.
En aquests moments a l’estat espanyol trobem una xarxa de docents que amb les seves experiències directes a l’aula estan validant els beneficis d’aquestes tècniques. Casos com 1d10 en la mochila (https://1d10enlamochila.wordpress.com/), el maestro manu (http://blogdemanu.hol.es/) o Mr. Wolf (http://mrwolfteachingcorner.blogspot.es/), i experiències com Gamifica tu aula (http://gamificatuaula.wixsite.com/ahora) o el Gamificurs (http://gamificurs.blogspot.com.es/), s’estan convertint en referents i obren camins molt productius de reflexió teòrica i aplicació pràctica d’aquestes tècniques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.